Partit de costellada

14jul.10

Hi ha una fórmula per calcular la probabilitat que et passin determinades coses a la vida. Pren el temps com a valor de la “x” i el resultat és irrefutable si apliques metodològicament una sèrie d’operacions complicades amb variables francament difícils de recordar. Sigui com sigui, de ben segur que a Fora de joc, l’obra que Cristina Clemente va estrenar dimecres passat al Club Capitol, aquesta fórmula hi ha estat prèviament aplicada. Una comèdia que parla de sexe, de futbol, d’immigració, d’ensenyament, de la crisi i de gairebé tots els punts de mira de l’actualitat; amb actors que surten a la televisió i escrita per Sergi Belbel. Una “x”, una “y” i una “z” que, sense necessitat de resoldre cap matriu, donen com resultat una comèdia que funciona, un èxit tan cert com les matemàtiques i tan previsible com ho són a vegades les tàctiques d’un míster aprenent.

Les escenes avancen frenètiques, l’una darrere l’altra, en parets i triangulacions, sense foscos i entrellaçades només pel repunt d’algun efecte sonor estrany. Els canvis de llum creen l’acció ara aquí i ara allà, en els diferents espais d’una escenografia amb mobles transformables que semblen fabricats en un Ikea de fa 50 anys. A l’espectador, arrossegat per aquest ritme sense treva, li es fàcil de retrobar trossets de si mateix en uns personatges que encaren la vida sense gaires satisfaccions, entre les compres a Mango i a Nespresso, amb moltes il·lusions frustrades per l’atzar, egoismes i realitats incertes.

És al final que la comèdia es torna agra. Vira de sentit en ser pensada més enllà de la rialla sistemàtica que provoca el ridícul o la comicitat de les situacions. «És una comèdia aparent. És a dir, que sembla una comèdia, però que en realitat és una obra molt dura, plena de situacions violentes», explica Clemente. Flanquejada en tot moment per Belbel, que havia estat professor seu a l’Institut del Teatre, aquesta jove directora afronta els últims dies de l’assaig amb la timidesa d’algú que comença, i no la dissimula. De tant en tant, li fa alguna pregunta a cau d’orella i, com els futbolistes a la zona mixta, vol que passi ràpida l’estona que ha de dedicar a les entrevistes amb els mitjans de comunicació, sobretot les d’aquells periodistes que porten càmera de vídeo.

Clemente encara trepitja les línies blanques del camp, no ha tingut temps de construir supersticions per enganyar els nervis de l’estrena: «Clar, he dirigit tan poques obres, encara no he tingut temps ni de fer-me un ritual. Em prendré un tranquil·litzant, això sí.», comenta rient. Fora de joc pertany a un terreny teatral agraït per debutar a primera divisió, i no només per l’equip tècnic. L’esquadra compta amb un parell de centrals solvents i un equilibri lloable, però li falta un mitjapunta imprevisible: l’espurna, la màgia, la incandescència. És un text ideal perquè la platea s’ompli d’espectadors poc habituals, com en els partits de costellada que es juguen un diumenge a la tarda.

NOTA: NOTA: article publicat a la pàgina web del Festival Grec.

Anuncis


No Responses Yet to “Partit de costellada”

  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: