Una xifra semblant

12juny10

La guerra de xifres, l’acompanyant inseparable de qualsevol forma de mobilització, va tornar a diluir la vaga que dimarts passat va fer el sector públic per protestar contra la retallada dels seus sous. 16% segons el Govern espanyol, 75% segons els sindicats.  Els primers volen condemnar la iniciativa al fracàs per demostrar, així, la bona predisposició al sacrifici individual si es tracta de contribuir a la reducció el dèficit públic. Els segons busquen magnificar el desacord i, deixeu-m’ho dir, fan el ridícul inflant les xifres d’aquesta manera. Una altra vegada el joc del pam per amunt, pam per avall; una estratègia realment eficaç a l’hora de distreure’ns parlant de xifres i de deixa fora del debat el tema real de la protesta. Que la protesta de dimarts no va tenir un seguiment majoritari, ho vam comprovar tots en primera persona. No sé vosaltres, però jo, sense anar més lluny, vaig poder fer vida normal: el despertador va fer aquell soroll de sempre; el transport públic, amb feines i treballs com és habitual, em va portar a l’altra punta de Barcelona i ni les classes ni tampoc el lliurement de treballs no van patir cap mena de contratemps. Però que només hagi estat seguida per un 16% dels funcionaris, em costa de creure.

Ara que les vagues ja no són mai per ampliar drets, sinó sempre per protestar contra l’escurçament d’aquests; ara que les protestes ja no són per guanyar, sinó només per mirar de no ser vençuts, de no perdre; ara, més que mai, és una falta de respecte inacceptable que juguin a veure qui la diu més grossa amb el tema de les xifres. No m’empasso que no hi hagi una manera de saber el nombre exacte, amb comes i tot, de persones que s’adhereixen a una protesta com aquesta. Vinga va, però si en aquesta societat comptabilitzem fins i tot els incomptables i fem estudis surrealismes de coses inimaginables. Ara, si realment es tracta d’una incompetència matemàtica (al mateix nivell de les nostres dificultats amb l’anglès, la nostra ignorància en ciències o el poc coneixement de la nostra història) la solució no hauria de passar per fer més assequible la selectivitat. Menys exàmens obligatoris o la possibilitat de fer proves optatives per pujar nota. Maquillem el percentatge d’èxit i tots contents: la mitjana d’aprovats ja no serà del 85,5%, sinó del 99,8%; o una xifra semblant.

Advertisements


No Responses Yet to “Una xifra semblant”

  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: