Segueixo caient

06maig10

Us proposo un experiment. Deixeu de llegir aquest article, sortiu al carrer i aneu al supermercat que tingueu més a prop de casa. Si ja heu sortit i no porteu cap moneda d’euro o de cinquanta cèntims, torneu a entrar i agafeu-la; és imprescindible per fer bé l’experiment. Si ja sou al súper, introduïu la moneda a la ranura del mànec d’un dels carrets de compra de la filera i feu-lo vostre. Ja el teniu? Doncs bé, ara trieu una de les seccions (a la de congelats fa massa fred, millor que ho proveu a la de productes per picar, entre les olives sense pinyol i les galetes salades). Molt bé, col·loqueu el carro a l’inici del passadís. Fet? Fantàstic. Empenyeu-lo amb força i deixeu que avanci sol. A punt? Vinga. Què, cap on tira?

Sí, exactament, cap a l’esquerra, sempre es desvia cap a l’esquerra. Totes les rodes de tots els carrets de compra del món tenen un defecte que fa que girin sempre cap a l’esquerra. I per què? Doncs perquè els que volen vendre saben que més del vuitanta per cent de la població és dretana (ara no parlo de tendències polítiques, parlo dels que utilitzen la dreta com a mà principal d’interacció amb l’entorn ). I que, com a conseqüència, la gran majoria dels humans que anem a comprar tenim tendència a girar el cap a la dreta i a escollir més productes de la lleixes d’aquest cantó que de l’altre. Com ho fan per evitar que els productes exposats a la renglera esquerra no es caduquin d’avorriment? Doncs molt fàcil, enTunegen les rodes i llestos. Benvinguts al món de plàstic, benvinguts al Show de Truman, benvinguts al lloc on vivim.

Sí. L’estratègia és el centre de la societat de consum. I, de la mateixa manera que els defectes de les rodes dels carrets han estat pensats, estudiats i dissneyats;  darrere de cada acte, discurs, determinació o posicionament polític d’un partit o d’una institució s’hi amaga tota una maquinària estratègica. És l’anomenada comunicació política, una branca del màrqueting que es dedica a vendre polítics. Sí, sí; així de clar: la política, també és mentida. Ara bé, n’hi ha alguns que ho dominen més bé que altres, això de l’estratègia. Per comprovar-ho, feu aquest segon experiment: introduïu al Google el lema que passeja al costat del rostre de Montilla als busos de la ciutat (sí, home, sí; aquell que sembla una citació de la Bíblia amb allò de “Pinós. 11.04.2010”). Fet? I què, i què, què passa? Exacte. Increïble, oi? “Potser volíeu dir segueixo caient”, enlloc de “segueixo creient”. Tot dit. Ai, per cert, a mi m’ho han fet descobrir els de Rac1, no us penseu que em passo el dia cercant lemes de campanya al Google.

N'he fet una captura de panatalla perquè pot ser que demà o demà passat aquest segon experiment deixi de funcionar. Així, de cop i volta.

Filed under: Sin categoría   |  3 Comments
Etiquetes: Comunicació política, Google, Montilla, Pinós