Sant Jordi?

23abr.10

Hi ha notícies que els periodistes podrien apuntar a les agendes de tots els anys de la seva vida professional. Són notícies que cada any seran notícia i que, sigui com sigui, sempre, sempre, sempre tocarà parlar-ne. Parlo del retorn a les classes després de les vacances d’estiu, dels anys que fa del dia de la caiguda del mur de Berlín o del dia de la marmota, per exemple; que, que encara que ens quedi lluny, des que Bill Murray va protagonitzar Atrapado en el tiempo s’ha convertit en notícia obligada de cada dos de febrer.

I avui, prou que ho sabeu, toca parlar de Sant Jordi. I toca fer-ho de la mateixa manera de sempre: amb la llista dels deu llibres més llegits (el del futbolista o l’humorista lletraferit en les primeres posicions); amb articles d’opinió que condemnen els rànquings perquè, segons diuen, són una fastigosa manera de convertir la cultura en “competició”; amb els enviats especials (gairebé sempre becaris) a les rambles de les ciutats catalanes comentant l’afluència de visitants, amb els il·luminats que saluden a la càmera darrere del becari, toca ensenyar parelles fent-se petons, toca dir “quin dia més bonic” i mil coses més que podrien omplir totes les línies d’aquest article.

Però qui ens assegura que les imatges que ens han passat avui no són les mateixes imatges que les de l’any passat? Doncs no, no ho són. I n’estic convençuda perquè cada vegada s’hi veuen més venedors “top manta”, llibres de temes estranys i roses de colors horripilants. I aquest matí, quan he sortit a fer la tradicional i sempre agradable passejada de Sant Jordi; he comprovat que sí, que aquesta “altra diada” és una realitat que les imatges ja no poden amagar. “Rosas, rosas, aquí las tenemos baratas”, he sentit que cridava un home vestit amb un xandall del Barça, quan jo tot just sortia de la boca del metro. No gaire més amunt, m’ha cridat l’atenció una parada plena de llibreters i buida de curiosos. Després de llegir els títols de dos dels exemplars que tenien damunt de la taula, ho he entès de seguida: els llibres no eren llibres, eren una mena de manuals; i els llibreters no eren llibreters, sinó seguidors d’una religió semblant a la Cienciologia. He agafat aire i he continuat caminant Rambles amunt. Una mica més enllà, m’he distret tot mirant una senyora que venia globus de fira amb forma de “Bob esponja” i, empesa per la multitud, he topat amb una noia que duia una flor de pètals blaus, verds, liles, taronges i marrons, tot en una mateixa rosa. I que bonic que és Sant Jordi, he pensat.

Advertisements


2 Responses to “Sant Jordi?”

  1. Baixant per passeig de gràcia, dos nois em van regalar un llibre. Era una novel·la més o menys cutre, en castellà. EL cas és que unes quantes hores més tard, a prop de Sagrada Familia, un d’aquests venedors de roses psicodèliques els estava venent a 5 euros! I la gent picava…!! Estem fatal.

  2. 2 Aleix Soler

    Marina! Per casualitat he topat amb el teu bloc… no sabia q escribies!
    Totalment d’acord amb tu, Sant Jordi cada cop s’assembla més a una festivitat d’aquelles dissenyades per grans magatzems en que l’únic que importa és gastar diners i consumir…
    Felicitats pel Bloc, continua aixi que és escriure periodicament es una pràctica molt sana.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: